Amb el pas del temps, el matrimoni el Pere i la Carme -ella infermera, ell arquitecte, pares de tres fills- comença a fer aigües. Els somnis i les il·lusions del primer temps s'han anat marcint al llarg d'un camí de renúnices i silencis, perduts en els diversos naufragis de la vida quotidiana. Ells dos se n'adonen i comencen a escriure diverses cartes que no pensaven enviar-se, a través de les quals veiem aparèixer amb tota nitidesa les raons que fan que el desenllaç esdevingui inevitable.
Escrita a quatre mans, aquesta novel·la epistolar va completant, una rera l'altra, les petites misèries i traïcions que fan naufragar tantes parelles d'un temps com ara el nostre. Sense culpes ni judicis, sense voler interpretar les coductes dels dos protagonistes: només, això sí, amb una mirada comprensiva, tenyida d'una certa nostàlgia i una infinita tendresa.
|